No és cert que els arquitectes racionalistes considerin el color com quelcom frívol o menyspreable, al contrari, des de
Le Corbusier a La Bauhaus utilitzaren el color com a part indisociable de la seva arquitectura. Una mala interpretació
del moviment modern ens ha fet creure que el blanc era el color de la puresa constructiva. Afortunadament arquitectes
com A. Rossi, Herzog & De Meuron, J. Nouvel, F. Vázquez, Miralles-Tagliabue, Mantillas-Truñon, etc dissenyen la seva
arquitectura en color.
El nostre paper, com a coloristes i arquitectes, consisteix en col·laborar amb el projectista per a treure el màxim
partit a cada obra. Com el fotògraf buscant enquadraments i il·luminacions; el colorista, un cop compresa la intenció
del dissenyador, haurà de saber ponderar els seus valors plàstics i expressius. No es tracta d'"acolorir" superfícies,
s'han de combinar textures i lluentors, escollir els materials més adequats al projecte, entorn i pressupost disponible.
Els estudis cromàtics per a edificis contemporanis o projectes de nova planta poden acompanyar-se de simulacions
infogràfiques.
